2009-The Physician of the Future English and Catalan

F UNDACIÓN E DUCACIÓN M ÉDICA (FEM) 98 curatiu subjacent en aquesta actitud relacional, cone- guda com efecte placebo. L’ideari cientí"c estimula el sentit crític i inquisi- tiu permanent, cosa que és altament positiva; això no obstant, quan es deixa de banda la falsabilitat poppe- riana i ens endinsem en la infal·libilitat dogmàtica, es cau en el cienti"sme, que in&ueix negativament en les conductes i l’ideari de qui el defensa. A continuació, és freqüent que el metge pretengui treballar en un marc de racionalitat cientí"ca, obli- dant el component relacional de la seva trobada amb el pacient. Com que no se sent còmode davant de la presa de decisions en ambients d’incertesa, com els que caracte- ritzen la relació amb pacients angoixats i atemorits, el metge acostuma a generar encara més incertesa i por si no proporciona con"ança al pacient, cosa que es tra- dueix en una utilització més gran dels serveis sanitaris. En aquest sentit, és convenient recordar que ben bé un terç dels quadres que els pacients relaten, no es corres- ponen exactament amb cap entitat nosològica de"nida. Actualment, i en relació amb els punts anteriors, ha adquirit força la que es coneix com Medicina Basada en l’Evidència (MBE), que pretén introduir elements de màxima racionalitat cientí"ca en les decisions clíniques. Fonamentada en l’anàlisi crítica de les evidències disponibles a la literatura internacional, sense cap mena de dubte la MBE ha contribuït en gran manera a elevar el nivell mitjà de la qualitat assistencial i a aban- donar comportaments basats en apreciacions indivi- duals poc crítiques o experiències sense base empíri- ca. Això no obstant, cal assenyalar les conseqüències negatives que ha suposat en la mentalitat del metge. D’una banda, ha fomentat la fe cega en els protocols i guies d’actuació generals, que el metge aplica, sovint acríticament, a casos particulars. Això condueix ine- vitablement a errors i a pràctiques inadequades –o La medicina basada en l’evidència pot generar, en la mentalitat del metge, dues conseqüències negatives: i) La fe cega i acrítica en guies i protocols, i ii) La visió del pacient com un individu amb patrons de malaltia normalitzats que s’han de tractar de manera normalitzada