2009-The Physician of the Future English and Catalan

E L METGE DEL FUTUR 99 francament incorrectes–, perquè els protocols i guies no poden contemplar, per raons òbvies, les característiques individuals del pacient. Sovint s’oblida que el bon pro- fessional mèdic és aquell que sap quan no aplicar davant d’un cas concret sensu stricto un protocol determinat. D’altra banda, ha contribuït decididament a exa- lçar les virtuts del raonament cientí"c determinista amb menyscabament del component relacional de l’actuació del metge, i a veure els pacients com indivi- dus amb patrons de malaltia normalitzats susceptibles de rebre atenció així mateix normalitzada, dissenyats a partir d’exigències que, sovint, no tenen res a veure amb la que s’entén com a bona pràctica clínica. En aquest context, és freqüent trobar-se amb met- ges que saben raonar i calcular molt, però que saben escoltar molt poc. 1.3. El metge i la medicina basada en la tecnologia El desenvolupament tecnològic de les últimes dèca- des permet situar el professional mèdic davant d’un escenari nou i, sobretot, ha fet que es conscienciï que la tecnologia obrirà, en les pròximes dècades, no només noves formes de diagnòstic i noves terapèu- tiques, sinó noves relacions tant entre el pacient i el metge com entre la malaltia i la medicina. La tecnologia, per innovadora i espectacular, im- pressiona tothom; és el que Enrique Bernal i Salvador Peiró anomenen fascinació tecnològica . Per això, tot professional hauria de vigilar amb els miratges que la tecnologia genera i tenir clar que la tecnologia només és un mitjà i no un ". Per no enganyar-nos i ser conscients de la magnitud dels canvis tecnològics, hem de repassar, encara que molt sumàriament, alguns exemples de transforma- cions lligades directament a l’avanç tecnològic. Ningú no pot dubtar que la relació metge-malalt ha patit un canvi considerable, perquè el malalt posseeix molts co- neixements adquirits gràcies a les noves vies de difusió dels coneixements mèdics i al seu fàcil accés. La tecnologia ha transformat totalment les comu- nicacions. En alguns camps l’apro"tament de la tec- nologia per a la medicina és espectacular, com en el cas de les tècniques modernes d’imatge. La implantació de xips subcutanis amb informa- ció personal o amb un historial mèdic pot ser una "ta per a ben aviat. Ja existeixen monitors remots de paràmetres vitals (glucosa o activitat cardíaca) que transmeten els senyals a un telèfon mòbil. És impor- tant valorar el naixement de noves ciències, com la bioinformàtica. Les conseqüències de l’èxit d’aquesta ciència seran la medicina genòmica, que alguns han anomenat medicina predictiva, i la farmacogenòmi- ca, que permetrà el tractament individual amb fàr- macs de disseny desenvolupats ad hoc . La medicina predictiva permetrà identi"car, entre els individus sans, aquells amb predisposició a emmalaltir. En cirurgia s’espera, en un futur no llunyà, la inter- venció mitjançant robots, especialment en operacions que requereixen un grau elevat de precisió. La nanotecnologia permetrà la utilització de “na- noaparells” i de “nanomecanismes” que localitzaran cèl·lules diana, s’hi uniran i alliberaran gens o drogues. Moltes de les malalties que ens afecten tenen el seu origen en disfuncions del cervell. El coneixement de la seva funció serà pro"tós per a la nostra salut no només mental, sinó també física. Els principals avenços en neurociència han depès del progrés en altres disciplines i tecnologies, com la ressonància magnètica nuclear, la tomogra"a per emissió de positrons, la magnetoencefa- logra"a i l’estimulació cerebral magnètica transcraneal, que amb la seva millora permetran un diagnòstic més precís i precoç. La neurociència també s’ha apro"tat de la producció d’animals transgènics i dels coneixements del genoma humà, del desenvolupament en informàtica