2009-The Physician of the Future English and Catalan

F UNDACIÓN E DUCACIÓN M ÉDICA (FEM) 100 i de l’augment de la capacitat d’emmagatzematge i d’anàlisi d’ingents quantitats de dades. El desenvolupament de la informàtica està aconse- guint que les màquines s’acostin cada vegada més a de- terminades funcions cerebrals. La intel·ligència arti"cial i el desenvolupament en la construcció de robots seran temes rellevants en un futur no gaire llunyà. Aconseguir interfícies entre l’home i la màquina, amb xips implan- tats, pròtesis i mètodes similars, servirà per superar algunes lesions neuronals. La miniaturització ha obert expectatives d’implants de pròtesis internes i externes que substitueixin funcions malmeses o desaparegudes. La tecnologia actual ha permès a la neurociència es- cometre problemes que tradicionalment pertanyien a altres disciplines, com la "loso"a, la teologia o la psico- logia. Avui dia s’estan investigant amb mètodes cientí- "cs i naturals problemes com el de la consciència, el jo, l’espiritualitat, la realitat exterior, etc. I s’està plantejant la superació d’altres dualismes tradicionals com raó/ afecte, herència/medi ambient, neurologia/psicologia. 1.4. El metge i les creences Ara, com abans, continuen existint propostes utòpi- ques sobre la consecució d’un estat de salut ideal per a tothom, que s’equipara a la felicitat, que ja en el seu moment va criticar el biòleg R. Dubos. Actualment aquestsplantejamentsutòpics s’encarnen, bàsicament, en les propostes preventives, de promoció de la salut, d’educació sanitària i de cribratge de la pobla- ció. És just a"rmar que bona part d’aquestes propostes són perfectament raonables i estan orientades a "nali- tats comprensibles i lloables; però algunes cauen clara- ment en abusos difícilment justi"cables, que comporten una creença absurda en l’evitabilitat de la malaltia i de la mort, que es veuen com un fracàs de les actuacions preventives, mèdiques i sanitàries i no com fets naturals, inserits en la pròpia essència de la vida humana. La tecnologia només és un mitjà i no un ! El metge s’acosta amb freqüència al “sanitarisme coercitiu” en pro d’una salut perfecta i obligatòria per a tota la població