2009-The Physician of the Future English and Catalan

E L METGE DEL FUTUR 107 2.1. Un metge que tracti malalts, no malalties Sense haver de renegar del paradigma oslerià, que in- tenta identi"car entitats nosològiques abans que res, el metge que volem ha de ser capaç d’adaptar-les a la realitat de cada pacient, amb el seu entorn sociocultu- ral propi i la seva manera de veure i de viure el món. En aquest context, a més de fer coses al pacient, el metge ha de saber fer coses amb el pacient i ha de ser capaç d’apro"tar l’enorme potencial que representa involucrar-lo en el maneig adequat de la seva malal- tia, convertint-lo en un col·laborador actiu des de la seva posició. En aquest sentit, cal emfatitzar el fet que l’asimetria en la relació metge-pacient no és, per si mateixa, negativa. Allò que és negatiu i que cal evitar per damunt de tot és que aquesta asimetria, l’apro"ti el metge per a "nalitats espúries. Si la canalitza ade- quadament en bene"ci del pacient, constitueix un enorme potencial curatiu, d’acord amb l’autoritat moral, cientí"ca i tècnica del metge, que genera con- "ança i es tradueix en un efecte placebo bene"ciós. 2.2. Un metge amb actitud crítica En el context de la relació metge-malalt, el primer s’ha de saber moure en unes coordenades caracterit- zades per l’indeterminisme i l’ambigüitat, amb grans dosis d’incertesa. Ha de saber incorporar tots els avenços cientí"cs que aporten novetats rellevants per a la pràctica clí- nica i no adoptar actituds luditas davant de les noves tecnologies, que l’enfonsin en una bretxa digital cada vegada més insalvable. Per damunt de tot, ha de de- fugir el cienti"sme i mantenir l’actitud crítica pròpia del mètode cientí"c, i estar obert a l’avaluació de les seves actuacions tenint sempre en ment l’a"rmació de L. Wittgenstein: “Fins i tot quan totes les preguntes El metge que volem adaptarà les entitats nosològiques a la realitat del pacient i l’involucrarà en el maneig de la seva malaltia