2009-The Physician of the Future English and Catalan

F UNDACIÓN E DUCACIÓN M ÉDICA (FEM) 112 2.6. Un metge líder de l’equip assistencial Al pacient que pateix alguna malaltia crònica, incurable, el metge li ha de saber oferir tot el suport necessari per conviure amb les limitacions i les discapacitats pròpies, donar-li consells i orientar-lo en tot moment sobre les millors opcions a escollir. Ha de defugir les propostes miraculoses i la utilització inadequada i abusiva dels procediments reparadors disponibles i dels serveis sanitaris en general. És bo recordar que, en un panorama de malalts crònics, un major frenesí assistencial no és necessàriament indici de qualitat, sinó que pot ser tot al contrari. Per això, cal que entengui la necessitat d’oferir una assistència continuada, i evitar en tot moment la frag- mentació i la discontinuïtat, pròpies de la situació actual i els efectes negatius de les quals es fan molt palesos en el sistema sanitari espanyol. En un altre sentit, en aquesta situació el metge ha de fer gala d’una gran capacitat de col·laboració amb altres professionals sanitaris, que poden oferir una ajuda especialitzada inestimable;. Per això, ha de sa- ber delegar funcions, treballar en equip i delimitar el seu àmbit d’actuació professional. A més, ha d’evitar convertir el pacient en un individu dependent i, per contra, propiciar la seva autonomia i el paper actiu en el maneig del seu procés crònic invalidant. 2.7. Un metge competent, efectiu i segur La societat atorga al metge la responsabilitat de ser qui estableix normativament què és salut i què és malaltia. Per això, el metge ha de saber diferenciar raonable- ment els dos àmbits. Ho ha de fer amb independència, rebutjant, si escau, les pretensions d’altres de convertir la salut en un producte de consum i d’ampliar, amb interessos espuris, l’espectre de la malaltia. El metge sabrà liderar el procés i l’equip assistencial El metge oferirà una assistència continuada i n’evitarà la fragmentació i discontinuïtat