2009-The Physician of the Future English and Catalan

F UNDACIÓN E DUCACIÓN M ÉDICA (FEM) 116 En línia amb això, el metge ha de re&exionar de ma- nera contínua i crítica sobre la seva actuació profes- sional per tal de millorar-la. Ha d’acceptar que, com postula el títol del conegut informe de l’Institut de Medicina, “equivocar-se és humà”, la qual cosa l’obliga a posar en pràctica estratègies orientades a aprendre permanentment de les equivocacions per prevenir- les, evitant actituds que, per un professionalisme mal entès, tendeixin a ocultar-les. Assumint clarament que ha de retre comptes a la societat, el metge ha d’acceptar la necessitat que el seu exercici professional es reguli i, en aquest sentit, ha de col·laborar decididament amb les seves associacions professionals, comprometent-se activament amb el component d’autoregulació que comporta una regu- lació compartida. Així mateix, ha d’acceptar amb totes les conseqüències la necessitat que s’introdueixin ini- ciatives de revalidació professional, orientades a de- mostrar periòdicament les seves capacitats d’exercici professional i de competència especialitzada, que no ha de veure com amenaces sinó com oportunitats. . C!$ *#)%404 20 54%'60 Si als capítols anteriors s’han dissenyat els per"ls del metge actual i les característiques desitjables per al metge del futur, en aquest s’estableixen les recoma- nacions als diferents agents involucrats en el sistema sanitari, amb l’objectiu de superar la bretxa existent i poder albirar un futur millor. 3.1. Responsables de l’educació de grau Com que, en bona part, el que serà el metge en exerci- ci es comença a formar a les facultats de Medicina, cal que aquestes introdueixin modi"cacions qualitatives i quantitatives. S’han de modi"car els criteris de selecció de candi- dats, més enllà de la simple nota de tall actual a partir del currículum de l’ensenyament secundari, per do- nar preferència al per"l humà i vocacional orientat a l’exercici de la medicina. Així mateix, s’han de modi"car els plans d’estudi, equilibrant els components tècnics i els humans, molt especialment la capacitat de comunicació, i fo- mentar la formació ètica i el desenvolupament del professionalisme. S’han d’incorporar les noves metodologies d’avaluació sumativa i formativa i s’han de reduir els components especialitzats, centrant-se en els més transversals. Però, per damunt de tot, s’ha d’inculcar als estudiants l’hàbit d’aprenentatge al llarg de la vida (aprenentage autònom) i el sentit crític (autoavalua- ció), introduint les metodologies educatives actives que fomenten l’aprenentatge més enllà de l’activitat docent convencional. En aquest sentit, s’ha de ten- dir a fer realitat el continuum educatiu, que eviti els hiatus actuals entre les etapes de grau, de formació especialitzada i de formació mèdica continuada/des- envolupament professional continu.