2009-The Physician of the Future English and Catalan

E L METGE DEL FUTUR 117 S’han d’actualitzar els criteris de selecció i d’avaluació del professorat i donar la importància que es mereix a l’anomenat “currículum ocult ” , pel qual l’estudiant incorpora pautes de comportament a partir de les dels seus professors/tutors més enllà dels continguts del currículum formal. La durada dels estudis de grau es pot reduir rao- nablement i s’ha de procurar una connexió de les fa- cultats de Medicina amb el sistema sanitari i amb les escoles de preparació d’altres professionals sanitaris a través de les que alguns postulen com universitats de Ciències de la Salut. 3.2. Responsables de la formació especialitzada El període de formació especialitzada constitueix una etapa crucial per determinar el per"l professional del metge que exercirà. Per això, tots els agents que hi estan involucrats (ministeris de Sanitat i Educació, Comissió Nacional d’Especialitats i institucions sani- tàries acreditades per a la docència) s’han de cons- cienciar del seu paper i efectuar totes les modi"ca- cions que siguin necessàries. D’una banda, s’han de modi"car els criteris de selecció de candidats (examen MIR), en el sentit de tenir més en compte el per"l competencial global del candidat i s’han d’aplicar com més aviat millor els nous esquemes de troncalitat. D’altrabanda, enelsplansde formaciód’especialistes no podem oblidar la formació sobre ètica i profes- sionalisme mèdics, així com els coneixements rela- cionats amb la gestió i l’exercici pràctic en el sistema sanitari espanyol. Així mateix, s’han d’aplicar les noves metodologies d’avaluació sumativa i formativa i introduir noves metodologies de selecció i d’avaluació de tutors. Amb més èmfasi, si és possible, que en l’etapa de grau, s’ha de donar al “currículum ocult” la importància que li pertoca com element modelador de"nitiu del com- portament professional del futur metge especialista. Amés a més, s’ha de promoure el continuum educa- tiu entre les etapes de grau, postgrau i formació mèdi- ca continuada/desenvolupament professional continu. Es pot contemplar la conveniència de diferents tipus de professionals mèdics, un amb per"l assistencial i d’altres més tècnics, amb per"ls més tecnològics. I, "nalment, cal resistir la temptació d’acceptar un nombre cada cop més elevat d’especialitats, que frag- menten la professió i, sense que es noti però de mane- ra progressiva, contribueixen a des"gurar-la, assimi- lant-la a un grup ocupacional de tècnics superiors. 3.3. Empleadors Els agents Empleadors, públics i privats, dels metges que treballen en règim assalariat o estatutari/funcio- nari, haurien d’emprendre les reformes necessàries orientades a optimitzar la utilització d’aquests metges partint de la base que constitueixen un actiu fona- mental de coneixement, més enllà de ser uns simples empleats, i generant una cultura compartida que afa- voreixi una entesa possible i necessària. En aquest sentit, han d’entendre clarament que bona part del coneixement del professional és de caràcter tà- cit, difícil d’emmarcar en els motlles del coneixement explícit que sustenta els esquemes de normalització a l’ús. I que, d’altra banda, aquest coneixement ha de ser aplicat de manera discrecional per tal d’oferir la millor assistència al pacient individual; cosa que suposa que el professional quali"cat i excel·lent no necessàriament és aquell que sap aplicar bé les guies i els protocols ac- ceptats sinó, més aviat, el que sap quan no aplicar-los sensu stricto en bene"ci del pacient. Han de saber canalitzar adequadament la ca- pacitat de compromís del bon professional mèdic,