2009-The Physician of the Future English and Catalan

F UNDACIÓN E DUCACIÓN M ÉDICA (FEM) 118 oferint-li prou marges d’autogestió possibles dins dels esquemes de gestió propis de la institució i pos- sibilitats reals d’exercir el seu lideratge. Han de saber adequar els equips assistencials, amb la participa- ció de diversos professionals sanitaris, a la realitat de cada institució, concedint-los marges raonables d’autonomia. Així mateix, han d’adoptar sistemes &exibles i adaptats a cada situació de les condicions laborals i tendir a donar preferència els resultats del treball ben fet, per damunt de l’adequació a les pau- tes i circuits establerts. Tenint en compte el ventall d’interessos i de prio- ritats en què es mou el bon professional, han de ser capaços d’introduir incentius que vagin més enllà dels merament econòmics i apro"tar les seves mo- tivacions intrínseques, no sempre coincidents amb les extrínseques, sabent renunciar a les temptacions intervencionistes de sistema en bene"ci d’actuacions més adaptades a cada institució o situació en con- cret. En aquest sentit, han de saber conciliar i apro"- tar òptimament les possibilitats que actualment ofe- reixen la carrera professional i el desenvolupament professional continu, evitant contaminar-les mútua- ment i confondre-les, i han d’introduir esquemes de diferenciació basats en la capacitat individual, el rendiment, el compromís i l’excel·lència. Si es volen equilibrar raonablement els objectius d’una reducció de costos i d’una garantia de qualitat, es requereix introduir una política mixta d’incentius i de paga- ments, que superi esquemes massa rígids i igualitaris propis de sistemes funcionarials. A més, han d’intentar que les condicions en què es desenvolupa el treball del metge reuneixin les ga- ranties adequades de qualitat i de seguretat, assumint aquest compromís com un deure ètic institucional, complementari del deure ètic professional del metge. També han de saber diferenciar els components pro- pis del desenvolupament professional individual del metge dels de les tasques de direcció o responsabilitat d’equips; mentre que uns transcorren de manera con- tínua en el temps, les altres poden fer-ho de manera discontínua o parcial. Per tal de garantir la continuïtat assistencial a què té dret el pacient, han de saber apro"tar les immenses possibilitats que ofereixen les noves tecnologies i els nous esquemes de gestió del coneixement, superant l’ancoratge exclusiu en la dedicació horària del metge que, lògicament, té els seus límits. I han de saber ade- quar els equips assistencials, amb la participació de diversos professionals sanitaris, a la realitat de cada institució. 3.4. Associacions professionals Les associacions professionals s’han de convertir en líders naturals de la professió, per a la qual han de dis- senyar escenaris de futur que possibilitin la superació de la cultura de la queixa en què majoritàriament es troba ancorada. Per això, han de disposar de líders capaços i proactius, que estiguin disposats a assumir responsabilitats i riscos. Aquestes associacions professionals han d’evolucionar cap a esquemes organitzatius més professionalitzats, representatius i moderns, que les converteixin en veritables think tanks de la profes- sió. I s’han d’esforçar tant com puguin per combatre la desvinculació d’una gran part dels metges, que hi viuen aliens, la qual cosa contribueix enormement a descapitalitzar-les i restar-los legitimitat. Han d’afrontar decididament la regulació dels con- &ictes d’interessos, que molt sovint apareixen en la pràctica professional del metge i, d’altra banda, han d’elaborar polítiques de gestió dels errors mèdics, transparents i compromeses, posant-se al capdavant del moviment en pro de la qualitat i la seguretat. En aquest mateix sentit, han d’apostar decididament pel compromís amb la formació mèdica continuada i el desenvolupament professional continu dels seus membres, els quals han de ser contemplats priori- tàriament des del seu vessant de responsabilitat ètica professional del metge.