2009-The Physician of the Future English and Catalan

E L METGE DEL FUTUR 119 Han de saber diferenciar commés clarament millor els seus diferents àmbits d’actuació, centrant-se en les funcions pròpies de cada associació (col·legis de met- ges i societats cientí"ques, bàsicament). Així mateix, han de diferenciar les seves competències i actuacions de les pròpies de les organitzacions sindicals, per tal de potenciar els resultats "nals evitant solapaments i competicions neutralitzadores. Aquestes associacions s’han de convertir en cata- litzadores d’iniciatives conjuntes dels diferents ens professionals mèdics, que tendeixen a aconseguir que la professió parli amb una sola veu en assump- tes transcendentals. I han d’establir aliances amb la resta d’agents sanitaris, molt especialment amb les associacions de pacients, que s’han de convertir en partners privilegiats en la millora del sistema sanita- ri, així com amb altres professions sanitàries, amb el mateix objectiu "nal. De manera molt especial, s’han d’obrir a la col·laboració necessària amb el govern, com agent re- gulador màxim, en el context del contracte social que els confereix legitimitat social. En aquest sentit, han de ser capaços de pactar els diferents àmbits de regu- lació, en el marc d’una regulació compartida, com- prometent-se decididament a exercir l’àmbit propi de l’autoregulació de manera transparent i efectiva. Per això, han de posar en pràctica iniciatives de revalidació, en els seus dos vessants de rellicència/ recol·legiació (col·legis de metges) i de recerti"ca- ció (societats cientí"ques), que resultin acceptables per la major part dels seus membres. Amb aquest ", aquestes iniciatives s’han de basar prioritàriament en programes de suport per a les llacunes compe- tencials, inevitables amb el pas del temps, fugint de les proves d’avaluació que puguin comportar pèrdues d’estatus; a partir d’aquest enfocament, els metges les veuran més com oportunitats que no pas com amenaces. 3.5. Govern i administracions El Govern central i els governs autonòmics han d’assumir el seu paper d’agent regulador social per excel·lència, i diferenciar-lo clarament, sobretot en el cas dels governs autonòmics, del paper d’ocupador de la gran majoria de metges que treballen als serveis pú- blics de salut. A la pràctica, aquest solapament de pa- pers genera moltes confusions i malentesos que acos- tumen a anar en detriment de la capacitat reguladora, necessàriament neutral, i contribueixen al fet que el sistema sanitari en conjunt sigui més rígid i burocra- titzat. Com passa a molts dels països del nostre entorn, el govern com a tal s’ha de saber diferenciar clarament dels òrgans de gestió del sistema sanitari públic, als quals ha de concedir amplis marges d’autonomia, que és positiu que siguin reconeguts legalment. Com a agent estatal regulador per excel·lència, ha de saber delimitar les coordenades d’unmarc de regulació compartida de la professió, com l’existent actualment a Espanya, pactant amb els col·legis –com entitats de dret públic constitucional i legalment reconegudes– els àmbits propis de cada part, i exigint-los l’adequat compliment dels seus deures. En tot cas, ha de de"nir clarament l’opció de regulació acceptada i atenir-se a les conseqüències; fet que suposa que si accepta aque- lla regulació compartida, s’ha d’abstenir d’intervenir en àmbits com, per exemple, el de l’avaluació de la competència, genuïnament professionals. Qualsevol modi"cació de l’esquema vigent ha de ser clarament de"nida i degudament consensuada. Els seus papers respectius en les etapes de la forma- ció de grau i especialitzada ja han estat degudament contemplats en els apartats corresponents.