2009-The Physician of the Future English and Catalan

E L METGE DEL FUTUR 97 1.1. El metge en el paradigma !siopatològic oslerià Des que va ser formulat pel gran inspirador de la me- dicina nord-americana moderna, W. Osler, en el segle XIX i en concordança amb les directrius de l’informe Flexner per al món acadèmic, el paradigma oslerià ha inspirat la pràctica clínica dels metges de tot el món occidental desenvolupat. El metge ha centrat l’atenció en la seva capacitat de diagnosticar entitats nosolò- giques establertes cientí"cament i comportar-se com un agent decisori terapèutic per a les malalties que presenten els pacients que acudeixen a la consulta. A partir d’aquest paradigma, s’ha consolidat el prestigi del metge hospitalari, posseïdor del coneixe- ment cientí"c i mèdic més avançat, capaç de tractar els mals dels seus pacients d’acord amb els avenços tècnics i farmacològics del moment. 1.2. El metge i la medicina basada en l’evidència El quefer del metge s’inspira en el mètode cientí"c, de manera que pretén recopilar totes les dades (signes i símptomes) i trobar les lleis que les regulen per donar una resposta, el diagnòstic. Per això, les malalties són vistes com entitats de base biològica, susceptibles de classi"cació de"nida i de tractament etiològic especí"c. Com a complement d’aquesta tendència, el quefer mèdic ha esdevingut la simple aplicació per compar- timents dels avenços cientí"cs i tècnics a la pràctica clínica, per establir millor el diagnòstic i el tracta- ment de les malalties. El quefer mèdic es centra en el fet de tenir en compte la informació dura deixant de banda la informació tova, que esquitxa els relats dels pacients. Aixó fa que el metge defugi d’ entrar en el domini d’allò que té sentit per a la vida del pacient i, en conseqüència, desapro"ta bona part del potencial Qui poseeix el coneixement cientí!c i mèdic més avançat és millor professional